Quan s'acostava el Nadal de l'any 1.762, i concretament el dia 11 de Desembre, va néixer en aquesta Vila una nena. Com que els seus pares eren cristians i bones persones la van portar a l'església de Sant Antoni per batejar-la. S'anomenà: Llúcia Reventós i Rosell.

     No sé com, ni com va ser, ni a quina escola va anar... la qüestió és que la noia va aprendre a llegir i escriure molt bé.

     Llúcia, que així li deien, es divertia de debò, participant en totes les festes de Vilanova, sobre tot el dia de Les Comparses. Un dia, quan va ser gran, se'n recordava de les festes i deia que curaven les malalties... També li agradava anar a missa a Sant Antoni que era la seva parròquia. A la sortida mirava si havia fulletons per llegir-los a casa amb més tranquil·litat.

     Un dia, no sé com, ni de quina manera, va trobar un escrit que es titulava: "BREU NOTÍCIA" . Es va dir: Què serà tot això?. Ho llegia una i altra vegada i sentia com si el cor li bategués amb més força.

     I pensareu: Per què li bategava tant el cor?. Dons, mireu: Aquest escrit parlava de com a França, un senyor molt important que es deia Vicenç de Paül, que estimava molt els pobres, va reunir un grup de nies perquè li ajudessin a tenir cura dels malalts, dels avis i ensenyar a llegir i escriure als nens i a les nenes.

     Llúcia no només llegia... També rumiava dintre seu...

     Un dia, aprofitant que els seus pares viatjaven a Barcelona, va tenir ocasió de conèixer Mn. Nualart, que havia escrit allò de la Breu Notícia. Varen parlar de les joves de França i de com ja havia dues noies d'Aragó i tres de Catalunya a punt de sortir cap a París per aprendre a ser Filles de la Caritat. I dit i fet. S'apuntà ella també. Així ja eren sis.

     Com que el camí de Barcelona a París és molt llarg, i no havia cotxes, ni avions, ni trens, van fer el viatge en carruatge, descansant de tant en tant.

     Ja a París, Llúcia va aprendre moltes coses de Sant Vicenç de Paül: com estimava els pobres, com s'ho feien les Germanes per curar els malalts, com preparaven els medicaments i els remeis, etc. Els vuit anys que va viure a França li van donar una gran saviesa en aquestes coses. També sabia parlar francès. 

     Retornaren a Barcelona molt contentes i disposades a posar en pràctica tot allò que havien après. Els administradors i els metges del l'Hospital de la Santa Creu no s'ho podien creure i deien que, sobre tot la Llúcia era molt intel·ligent i viva. 

     Al cap de dos anys va marxar a Reus amb altres tres companyes per fer-se càrrec de l'Hospital de Sant Joan. Com que també havia nens i nenes sense escola, va posar molt d'interès a fundar-ne una; i ella feia de mestra.

     I com que les coses ben fetes corren de boca en boca, el rei i la reina d'Espanya que vivien a Madrid, volien més Filles de la Caritat per escampar-les per tot el regne. I vet aquí que la noia vilanovina és cridada a Madrid per ensenyar a totes les joves que volguessin ser Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. 

     Després de fer tantes coses aquí a la terra, se'n va anar cap al cel quan tenia 79 anys. Allí trobà Sant Vicenç que la va rebre amb un somriure.

     Ara ja sabeu que aquesta noia de Vilanova va formar part del grup de las sis primeres Filles de la Caritat a Espanya. Li donem les gràcies.

Adaptació: Rosa Joana, FC.