 |
Cercar
arrels esdevé un exercici molt sa. Les branques, les
flors i els fruits, tot i essent molt bons, no són
sempre el millor de l'arbre. Evidentment, arribar al si de
la terra per veure la font nutritiva de la planta, comporta
ajupir-se i remenar. Remenar, sí, perquè algunes
arrels resten esclerotitzades prop de la superfície;
la seva vitalitat resideix a les puntes que lluiten per no
interrompre la vida.
Quelcom
de semblant va intuir el Concili Vaticà II quan convidava
les Congregacions Religioses a endinsar-se en els principis
carismàtics dels Fundadors. L'Església i les
famílies religioses necessiten donar la millor cara,
no precisament la que neix de cosmètiques passatgeres
i sí la que es nodreix de les essències evangèliques.
|
Les celebracions centenàries ens obren camins per endinsar-nos
i veure; per ajupir-nos i descobrir les puntes vitals d'allò
que vam ser; per gaudir dels fruits i projectar noves tiges.
Amb aquest horitzó, aparentment utòpic, un grapat
de Fills i Filles de Vicenç de Paül, feien el
camí de retorn cap al carrer dels Tallers el 27 de
setembre del 2003. Només un gest, si ho veiem així...
però és tot el que necessitem els mortals per
entendre els conceptes que van més enllà dels
nostres ulls. |
|
L'espai
urbà, anomenat Plaça de Castella, va ser la
primera llar dels Missioners Paüls a Espanya. Tenim fotografies
i algunes pedres d'allò que fou el centre espiritual
del carrer dels Tallers. L'església de Sant Pere Nolasc
ens arriba com un resum de la gran obra del Seminari Paül:
vida espiritual, fecunditat vocacional i punt de partença
per crear noves fundacions. Amb una pregària d'acció
de gràcies i refrescant la memòria dels fets
històrics més significatius, encetàvem
la celebració del tercer centenari de l'arribada de
la Congregació de la Missió a Espanya, entrant
per Barcelona. També a aquesta ciutat arribarien, 86
anys més tard, les primeres Filles de la caritat amb
la valuosa ajuda dels Missioners. Que
n'és de bo celebrar les obres de Déu! I de
bon gust felicitem els Missioners que seguin les passes
de Senjust , Vicenç Ferrer i d'altres, volen mantenir
viva la planta que ells regaren, tal vegada podaren i que
creixent, donà fruits.
|
|
|
