SOM FLORS D’UN ARBRE QUE CREIX
“Era una petita llavor però quan es va fer arbre, els ocells han vingut a fer niu a les seves branques”. (Mt.13,31-32)
L’arbre es un referent pels ocells que passen el dia de sembrat en sembrat i que, arribada la nit, troben seguretat i companyia sota les seves branques. |
|
Jesús, quan parlava de petites llavors anava més enllà: pensava en arbres acollidors, arbres que floririen i que també donarien fruits. Per això volia que la vinya i fins i tot la figuera fossin conreades adequadament.
“Flors d’un arbre que creix”... lema suggeridor, entorn del qual, s’ha volgut celebrar la I Jornada del Voluntariat de la fundació FILLES DE LA CARITAT FUNDACIÓ SOCIAL. La Jornada ha sigut la festa de totes les persones que creixen a l’ombra de l’arbre que Vicenç de Paül plantà a Chatillon ja fa temps. Arbre que no ha perdut el seu vigor perquè té les arrels regades d’Evangeli i conreades amb la força de la Caritat Cristiana.
Aquesta primera Jornada ha esdevingut un alè interior, reforçat per la presència esperonadora de totes les persones que alimenten la fe amb el do del seu temps, amb el regal d’un humil servei als qui més ho necessiten. Un seguit de voluntàries i voluntaris que decideixen estimar, no “com un valor afegit” i sí com quelcom essencial als projectes de servei de les Filles de la Caritat.
|
|
Aspecte general de la Sala
|
Filles de la Caritat Fundació Social ha volgut expressar la seva voluntat de fer pinya amb els col·laboradors voluntaris que comparteixen el mateix Carisma, feliç herència de Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac; llegat, que mira de cara els germans necessitats i que organitza els seus recursos, humans i materials, perquè “ la caritat sigui no tant sols eficaç si no també eficient”. Emergeix una clara intenció de no deixar envellir la creativitat organitzativa de Châtillon,tal com ens recordaven Sor Eduarda i el senyor Francesc Patricio, director general de la fundació, en les seves paraules d’acollida i agraïment |
|
Sor Eduarda, visitadora, Sr. Cleries, conseller, Sr. Patricio, director gral.
|
Els objectius de la I Jornada Voluntariat de la fundació Filles Caritat Fundació Social s’han assolit amb escreix: s’ha respirat entre els assistents l’alegria de ser membres d’un cos; aquell “sentit de pertànyer a quelcom important” i que traspua en gestos i paraules.
S’ha de dir, amb honradesa, que la preparació de la Jornada presagiava un bon resultat. Els detalls, els animadors i animadores, els ponents... Tot ajudava a entendre el valor del servei fet des de conviccions profundes; a creure que, avui com en temps de Sant Vicenç i Santa Lluïsa. podem enllaçar les mans en forma de xarxa, perquè cap germà necessitat no caigui en el buit de la desesperança. Cal agrair les paraules esperonadores del Conseller del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i de la senyora Mercè Darnell,de Caritas diocesana de Barcelona, reveladores d’una voluntat de servei compromès envers una part de la societat, colpejada per la pobresa més crua.
Els arbres, que ja tenien poncelles, van florir amb força i apunten nous fruits. Cada frase o paraula escrita sobre els pètals, esdevenen la millor avaluació de la Jornada Hi llegim vida donada i voluntat de donar-ne més; interpretem que més enllà de les pròpies debilitats hi ha la força de l’esperit que encoratja per “donar de menjar a qui li tremolen les mans”; hi llegim que no es en va l’esforç quan es col·loquen els dits d’un nen perquè aprengui a tocar la guitarra; interpretem que emergeixen sentiments d’agraïment perquè el pobres ens evangelitzen.
Relats i relatores, sentiments no expressats, la paraula “gracies” mil vegades repetida; silencis meditatius, compromisos explícits... tot això és la partitura d’una Jornada; peça musical que va configurant el nucli del Voluntariat de la fundació Filles de la Caritat Fundació Social.
No només hi ha flors en l’arbre que creix; també hi ha fruits. Per això, cal celebrar jornades, cal persones que encomanin “aquesta malaltia de la Caritat” al jovent perquè experimentin el goig de la fraternitat.
|
|
Equip animador del voluntariat de la fundació
|
Seria ben rebuda una alenada d’aire fresc que, amb les seves capacitats creatives facilitin el vol, aletejant en forma de be baixa. Aquesta lletra té connotacions Vicencianes, perquè sona a Vida, requereix Voluntat i inclina el nostre cor a Veure el Crist que pateix en cada persona colpejada per el sofriment i la injustícia.
Se m’ha donat la oportunitat de viure la Jornada; la he viscuda intensament. Posar lletra a sentiments és gosadia pura. La música, més valenta, la posaren els avis de Sol Ponent i Los Ronderos de la Obra Social Santa Lluïsa de Marillac De totes maneres, gràcies pel que vaig rebre en aquesta I Jornada del Voluntariat de la fundació Filles Caritat Fundació Social.
Rosa Mendoza
Filla de la Caritat
|
|
|
|
