Amb aquest títol, el mes de febrer, vam tenir, com fem habitualment, un encontre de formació Vicenciana per educadors de Llar.
Un bocí de carbó o una branca de llenya no són suficients per a mantenir un foc encès. Si estan sols, de seguida es consumeixen, la flama esdevé feble i s’apaga.
Per mantenir encesa una foguera calen petites brases i grans troncs, fulles seques i branques fermes, brins de palla i blocs de carbó on cadascú aporta allò que és i allò que té. Així és el foc que va néixer al segle XVII i que, encara avui, dóna caliu i escalfor als infants que viuen en els nostres CRAEs. |
|
De la mà de S. Catalina Verdera ens vam apropar a les figures dels seus iniciadors, Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac, vam conèixer el moment històric en què es va generar i vam poder analitzar també la nostra pròpia societat i la realitat que viuen els nostres infants.
La vida de Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac se situa en la França del segle XVII, marcada per la guerra, la malaltia, la desigualtat social, la pobresa i la misèria. Les seves vides estan conformades per experiències fonamentals que van anar alimentant la seva capacitat d’amor i lliurament.
|
 |
|
| |
|
Vicenç va viure la pobresa dels camperols en la seva infantesa, va experimentar esdeveniments que van canviar el rumb de la seva vida, va ser conscient de l’abandó que vivien els camperols per part de l’Església i la seva misèria material, i va experimentar, amb goig, els fruits de la participació, implicació, i compromís de la gent quan s’organitzen les obres de caritat; també va afrontar el risc de la tasca evangelitzadora i la missió iniciada.
Lluïsa va viure experiències de patiment en la seva infància, adolescència i joventut. No va conèixer la seva mare i va viure en un internat. Quan va ser més gran va passar a una “casa de família”, on experimentà la pobresa i l’abandó. Als 22 anys va haver de casar-se, malgrat desitjava ser monja, i el seu fill va néixer amb un “despertar lent”. La malaltia i mort del seu marit, i la trobada amb Vicenç de Paül van canviar el sentit de la seva vida. També ella va descobrir la misèria espiritual i material dels camperols i, junt amb Vicenç, va experimentar, els fruits de la participació, implicació, i compromís dels homes i les dones en les obres d’amor i servei als altres. |
Vam endinsar-nos en el seu pensament i els seus sentiments analitzant algunes de les cartes que s’havien enviat i això ens va permetre descobrir algunes de les actituds vitals que van impregnar, i impregnen encara avui, les obres que van engegar. Vam parar especial atenció a la fundació de l’obra dels “nens expòsits”, que va reeixir després de passar per serioses dificultats gràcies a la seva tenacitat, doncs veien que era un servei que calia dur a terme a la llum de l’Evangeli. |
|
| |
|
A més de conèixer les figures de Vicenç i Lluïsa i les arrels de l’obra en la que estem implicats, vam reflexionar sobre quines són les coordenades que caracteritzen la realitat social, familiar i personal dels nostres infants i com influeix això en la seva manera de ser i de viure. Descobrírem que la manca d’estructura familiar que pateixen arrela en una societat canviant, on les diferències culturals, els canvis de valors, la inestabilitat i precarietat laboral, d’habitatge i serveis van generant un progressiu empobriment de la persona repercutint en les seves relacions interpersonals (que, en alguns casos mancades d’afecte, poden esdevenir d’abús i maltractament), en el deteriorament de la salut, la desesperança, la indiferència, els trastorns personals i la baixa autoestima, la necessitat d’evadir-se o d’omplir buits fonamentals amb substàncies additives, les conductes agressives, el sentit de culpabilitat, la cronificació de la dependència envers les institucions i la incapacitat de cercar els propis recursos per sortir de la situació que s’ha anat generant al seu voltant, de trobar un sentit a la seva vida. |
| |
|
 |
|
| |
|
Per nosaltres, aquestes realitats tenen cara i ulls, tenen nom propi, i esdevenen un repte de futur. Malgrat molts cops sigui un lluitar contracorrent, aquest esdevé un camí obert a l’esperança, un sac ple de llavors que cal ajudar a créixer. La nostra missió és transmetre l’escalfor, la vida, la llum i la força del foc. Un foc que crema unit i del qual tots en formem part. Ens cal ajudar a la mainada a descobrir què és el millor que cadascun d’ells pot oferir per tal que la foguera segueixi cremant i escalfi a molta altra gent...
La Immaculada, Sant Andreu de la Barca
Abril de 2006
|
|
|
