Les xerrades estaven estructurades en ponències, presentades per especialistes en l’àmbit educatiu. Les ponències van ser les següents:

• "Diálogo con la cultura. Sabor de la ciudadanía y saber para la esperanza" Per en Agustín Domingo Moratalla. Els centres educatius són agents culturals. Han de promoure el diàleg amb la cultura per a poder donar respostes als nous reptes educatius que el nou mil·leni ens presenta, per tant, és molt important educar per a l’esperança, amb l’orientació d’afinar la sensibilitat, el bon gust i afrontar situacions de dolor, generositat, solidaritat…

• "Relevo y Pasión. Capaces de entusiasmar", per Marisa Moresco. Els centres educatius catòlics estan promoguts per ordres religioses, que viuen un carisma donat per un fundador. Aquest carisma ha de ser renovat i fer partícips als laics. Es presenta al professor del futur com educadors esperançats: preparats per a ensenyar a pensar i especialistes en les relacions.

• "Maestros, de conductor a copiloto. Buscando señales en el asfalto educativo" per en José Antonio Binaburo. Els educadors hem d’observar la realitat i interpretar-la, doncs, apareixen canvis importants en la societat. Això ens comporta un canvi en l’enfocament de l’educació. El ponent defensa la revisió critica de la nostra tasca educativa, fomentar l’autorreflexió i recerca de noves pràctiques educatives que responguin a les noves necessitats. Cal potenciar l’educació en els valors, doncs representa la veritable qualitat educativa que es pretén en els centres educatius.

• "Retrovisor escolar, para que nadie se quede fuera" per en Pedro Coduras. El ponent defensava que els nostres centres educatius han de ser oberts a totes les persones, i especialment, amb el més desprotegits. Defensava la importància de fixar-nos els "marges" de la nostra societat, doncs això ens comporta un canvi de paradigma: una escola al servei del canvi social, amb una obertura al canvi i als nous problemes. Això cal ser acompanyat per uns canvis interns: la figura de l’educador, la creació d’una veritable comunitat educativa, educar en ser ciutadans solidaris…; i uns canvis externs: enfortir i renovar la relació Família-Escola, i la relació Societat-Escola.

• "¡Combustible educativo! ¡Lleno, por favor!" per en Juan Antonio Ojeda. El ponent defensava la gran importància de la formació comparant-lo amb el combustible d’un vehicle. Els educadors necessitem formació per a poder donar respostes als nous reptes educatius que la societat globalitzadora que vivim. És important la formació inicial, però és molt més la formació continuada, ja que els educadors necessitem la renovació constant en els plantejaments educatius. Cal estructurar-la de manera clara per racionalitzar els objectius i les finalitats. És important clarificar a on ens formem i a partir de què. Els educadors han de ser els primers que han de veure necessari la formació continuada.

• "Argonautas o edunautas: Maestros S.O.S" per en David de la Fuente. A través d’un imaginari viatge, els educadors ens transformem en Argonautes a Edunautes. La nostra tasca és un procés de descoberta del nostre potencial. El ponent defensava que hem d’arribar a ser Mestres S.O.S.: educadors amb Sensibilitat, Obstinació i Solidaritat.

L’experiència va ser positiva, és bo sentir noves reflexions sobre la nostra tasca educativa per poder interrogar-nos i poder revisar la nostra tasca educativa-pastoral, per a poder donar respostes als infants i joves del nou mil.leni.

Crònica enviada per en Carles Sànchez i Torres

Fotografia: Sor Maria Arrese

Escola Sant Joan Baptista (Barcelona)