| Com
a persones creixem a partir de la nostra IDENTITAT (sentint-nos irrepetibles)
i alhora amb una ALTERITAT(confrontats a d'altres que ens complementen:
les comunitats. Així, doncs, és com esdevenim persones.
AIXÍ MATEIX, la tradició religiosa està cridada
a ser ella mateixa i a confrontar-nos amb les altres religions.
A la religió es donen
tres àmbits simultanis d'actituds o comportaments que ens
creen identitat i de com viure:
1-Trascendent o misteri (D éu)
2-Comunitat de creients (ritus, temples, signes sagrats ...)
3-Cosmos (visions del naixement, mort , sexualitat, vellesa ...)
Quan ens trobem altres religions
diferents a la nostra comença la nostra perplexitat, sobretot
des de fa 30 anys a ençà.
ÍDOL és una imatge
que absorbeix la comunitat i sotmet les persones a aquesta imatge
per a manipular-los. ICONA és una imatge que en comptes d'aturar-se
en ella mateixa és un passatge que ens porta quelcom més
enllà de la mateixa imatge, perquè el que hi ha darrera
és molt més gran i engloba tots els humans. El misteri
transcendeix a tota forma.
El
perill de la pluralitat de religions és pensar que la nostra
és la millor, única i absoluta: el FONAMENTALISME.
L'actitud contrària seria la RELATIVITZADORA, la que tracta
totes les religions per igual (fer-se una religió "a
la carta" amb el que més interessa de cadascuna). Però
no; cada religió és una constel·lació
a on els elements no són intercanviables. S'ha de distingir
entre el NUCLI de la religió i tot el que és ACCIDENTAL.
Què
ofereix una religió? Un canvi de transformació
de la tirania del jo mateix per entrar en una infinitud de saviesa
i d'amor, més enllà de qualsevol autoreferència.
A mesura que un s'acosta més a l'experiència religiosa,
més veu les persones i les coses com Déu les veu.
Es dona en ells uns TRANSFIGURACIó (transmeten aquesta immensitat
que els habita).
Les
religions han ajudat les diferents generacions a fer el camí
de la transformació. Totes tenen elements impurs que enfosqueixen
aquest camí. El nucli de la nostra fe de cristians és
que Déu és donació de si mateix (entrega total)
i quan nosaltres ho fem la nostra vida esdevé resurrecció.
Les formes i manifestacions d'aquest nucli poden variar, però
l'important és transmetre aquesta donació de Déu
encarnada en Jesús.
Totes
les religions es van donar aïlladament (societats pastorils).
Avui totes conviuen amb totes (societats urbanes). Podem redescobrir-ho
tot. Avui no perdem, sinó guanyem, però no és
fàcil, ja que demana discerniment col·lectiu i transformació
de nosaltres. Tot DIÀLEG INTERRELIGIÓS comporta DIÀLEG
INTRARELIGIÓS (d'un mateix).
Com
es transmet això als joves? Com la religió,
la pràctica religiosa i la nostra fe entren per la nostra
sensibilitat, cal fer-ho amb delicadesa i respecte a les persones
i a les seves formes. Aquesta es la 1ª generació de
joves que es troben en aquesta situació.
No
hem de tenir por a equivocar-nos i a revisar el que fem. Hem d'estar
oberts a noves sensibilitats. Del respecte al NUCLI de cada religió
es derivarà un marc de confluència entre elles.
5 Actituds per apropar-se
al diàleg interreligiós.
1-La nostra aproximació a l'altre ha de ser desarmada.
La veritat es mostra, no es defensa. Si un es sent atacat
mostrar el pitjor de si mateix.
2-Despossessió
de la paraula, imatge o forma. Elles no vehiculen únicament
l'experiència religiosa, hi ha quelcom alguna cosa
més enllà.
3-Paraula
descentrada. Que el la paraula no es basi en monòlegs
sinó en diàlegs: empatia per l'altre, escolta,
enriquiment, aprenentatge ...
4-Paraula silent. Entesa com a escolta de Déu que es
manifesta a través de les nostres paraules. Això
requereix prostració, silenci, meditació, pregària
... No parlem de Déu, sinó a través de
Déu.
5-actitud
creadora. El resultat de la trobada interreligiosa serà
la fecundació de coses noves que abans no sabíem;
comprenent una part del misteri que abans ignoràvem. |
Si tot això ens porta a estimar més, a ser més
agraïts, alegres, confiats... és que hi haurà
hagut un diàleg interreligiós fet amb profunditat.
*Seria
bo des de l'escola:
-Créixer
en el coneixement del aspectes positius de les altres religions
i els seus elements humanitzadors. Un exemple pot ser compartir
els seus relats a on tots ens hi podem sentir reflectits o
identificats.
-Trobar-nos
en un espai transcendent. Per exemple el gust pel silenci
que neix d'allò quelcom més enllà de
nosaltres. Els no creients també estarien convidats
a participar-hi.
-Crear
símbols comuns aglutinadors i no separadors. |
| "Tenim
por de ser lliures i quan som lliures fem por " |
|
