| Religió
ve de "relligare" i ens remet a: |
| |
*
Al TRANSCENDENT- MISTERI.
* A la COMUNITAT
* Al COSMOS |
| 2.1.
Què intenten les religions? |
| Interpretar
el MISTERI. I en aquest intent han de tenir present que mai
poden esgotar el misteri al qual intenten interpretar. D'aquí
que el risc que corren és el de caure en: a) l'ídol,
confonen el dit amb la lluna a la qual el dit assenyala, o,
b) poden esdevenir una icona, es a dir, una finestra que permet
veure més enllà d'ella mateixa. |
|
| 2.2.
Què ofereixen les religions? |
| Un
camí que ajuda a TRANSCENDIR-NOS a nosaltres mateixos...ens
posen en contacte amb un MES ENLLÀ, ens permeten una
EXPERIÈNCIA que va més enllà d'un mateix...Les
persones que fan experiència religiosa són persones
transfigurades que transmeten la immensitat del que viuen.
Exemple: Quin és
el nucli fonamental de la fe cristiana? El trobem revelat
en la creu: Déu, que és donació total
en Jesucrist i que, donant-se, esdevé vida. L'EUCARISTIA,
pa compartit, no arravatat ni pres als altres.
L'experiència religiosa
entra per la sensibilitat, d'aquí que cal tenir molt
en compte: ensenyar el silenci, trobar-se en el silenci, transcendir-se
un mateix aquietant la ment i el cos.
|
|
| 2.3.
Actituds bàsiques per posar-se davant de la religió. |
| |
Actitud desarmada: la religió no necessita defensa, només
cal mostrar el que hom experimenta, creu i viu. |
|
Actitud de despossessió: utilitzar una paraula desposseïda...la
meva paraula no és la única. |
|
Actitud i paraula descentrada: demana diàleg, escolta
de l'altre, EMPATIA (mai monòleg). |
|
Actitud i paraula silent: escolta de Déu que parla a
través de nosaltres. Déu es manifesta "en"
i "pel" que diem. Això demana pregària,
adoració, contemplació...Demana PARLAR DES DE
DÉU. |
|
Actitud i paraula creadora: de l'encontre i del diàleg
poden néixer noves realitats. |
|
|
