L'HOME ESTIMAVA, ESTIMAVA, ESTIMAVA

Autora: ELENA SANTOS CARRILLO
Categoria: A...14 - 16 anys
Escola: Sant Joan Baptista

Narració premiada categoria A

Tornar a pàgina premis

"Em vaig despertar i pensava que somniava. En el món no hi havia dolor, ningú no plorava. Vaig rentar-me la cara perquè creia que encara dormia, però no era així, ni somniava ni dormia.

Després de molt temps, la utopia va copsar vida. Un ullet del Cel em va anunciar que el Regne de Déu era ja a la Terra.

Arribà l'alliberació a l'oprimit, pa a l'afamat, alegria al trist,...

Finalment, l'home s'havia despertat de l'etern somni al que l'egoisme el tenia sotmès. I deixà a Déu ser Déu.

Hom mirà i escoltà en l'abisme a Déu que ens deia: "Estimem, només així serem realment benaurats".

Em vaig vestir i vaig sortir al món. Avui la societat m'acollia. Avui l'home estimava, estimava, estimava".

L'Amor obrí els ulls i s'adonà que era un somni. Es va quedar al llit sense llevar-se, i va reflexionar. Sabia que d'un dia a l'altre no es podien guarir tots els mals que hi havia en el món.

Era impossible -va pensar-. Només aconseguiria posar pau i solidaritat entre els éssers humans, si els llevava d'aquell somni a què els tenia sotmès l'egoisme.

Obrí el seu cor i veié que la humanitat el desenterrava del seu somni, quedant com a record un solc fet per l'home. L'Amor pogué unir-se a la Pau i la Solidaritat. L'home estimava, estimava, estimava.

Tornar a pàgina premis