Narració

I SI ...?

     Una ratlla solar de color plata comença travessant l’obscuritat. Això significa que tots comencen de nou per una altra vegada. El sol es va despertant i es va aixecant a l’altra costa del mar. Encara que sembla que està a prop de nosaltres, però mai no podríem arribar-hi. L’aire és fresc, la llum solar és suau, la fosquedat desapareix després d’una llarga nit i la claretat de l’alba, totalment brillant. Tot això simbolitza que l’esperança està al voltant de nosaltres, el desig està dintre del nostre cor i la pau, cobreix aquest món.

     Nosaltres som petites unitats en aquest univers... Però..., i si ens ajuntéssim? I si ens ajudéssim uns als altres destacant la solidaritat? I si als nostres pensaments només existissin la pau fins que Déu s’assabenti que nosaltres som pacífics? Perquè tothom estem d’acord que l’univers està format pels planetes, alguns planetes estan constituïts pels continents, els continents estan repartits pels països, els països estan constituïts per les petites cases, i les cases estan formades per nosaltres. És com si fóssim les petites i imprescindibles cèl·lules de l’univers com les del cos humà; no podria faltar cap d’elles.

     Però en realitat, no som tan perfectes o tan pacífics com Déu havia pensat quan va voler crear-nos. Per desgràcia, hi ha un munt de refugiats que estan patint mals degut a les guerres entre uns països amb els altres, i per l’altra banda, ens barallem per només una frase desagradable. De totes maneres, estem destruint la pau i la solidaritat, la qual cosa vol dir que el món serà destruït a causa nostra. Per això, hem d’estimar el planeta on estem vivint junts de manera que cadascú ha de pensar en la pau.

     El sol va baixant poc a poc des del cel després d’esgotar-se un dia sencer amb les seves energies. Totes les coses també van descansant amb el vespre després d’aprofitar-se de la llum solar. La terra està il·luminada per la llum daurada, fins i tot les precioses flors. Les herbes i les fulles dels arbres estan bellugant pels vents suaus. No obstant això, la pau no desapareix amb aquest paissatge tranquil·lament fascinant, sinò que ja es queda al fons del nostre cor perpètuament!