Narració

    Hi havia una vegada una nena que es deia Marilyn, aquesta nena era molt egoista i mai no compartia res. A classe ningú no li parlava perquè ella tampoc no era gaire amable amb els companys. Un dia li va consultar el seu problema al seu millor amic: un estel. De cop i volta, l'estel va anar baixant a poc a poc del cel. Quan més s'acostava, es veia més clarament una noia que desprenia una lluentor increïble.

    La Marilyn es va donar un bon ensurt quan la noia misteriosa es va posar al costat de la seva finestra, surant com si estigués en una bombolla. La noia li va dir molt fluixet: "Vine amb mi que vull ensenyar-te una cosa que t'agradarà molt i que canviarà la teva vida". La Marilyn va obeir i la va agafar de la mà. La noia la va portar a una casa del seu mateix barri i allà va veure un noi de la seva classe que li deia a sa mare: "Mare, jo estic molt enamorat de la Marilyn, però ella mai no vol parlar amb mi, ni em fa cap mena de cas. Quan la Marilyn va sentir això, per primera vegada en tota la seva vida li van donar ganes d'abraçar algú.

    Al dia següent, quan va arribar a l'escola, va fer una cosa que mai no hagués fet: va saludar aquell noi que estava enamorat d'ella i així, a poc a poc, i dia rere dia, va descobrir que estar bé amb tothom i compartir les coses dóna una alegria molt satisfactòria.

    Ara, la Marilyn ja és una noia gran i està sortint seriosament amb aquell noi de la seva classe i té un munt d'amics. Treballa de voluntària a l'Índia, així que amb tot el que li va passar aquella nit tan especial, va aprendre a ser solidària.