Narració

KIMAWO

   Em dic Kimawo tinc quatre anys , visc en un poblat a les afores de Kinshasa ( Zaire ). Fa una setmana el meu pare em va dir que el tenia que acompanyar a plantar joguines , em llevo molt d’hora quan encara la llum no fa mal , caminem vàries hores , quan arribo a la plantació he de fer uns forats i ficar dins unes boletes d’on surtiran les joguines , el meu pare m’ha dit que quan més boletes planti més grans en seran . Les meves seran les millors , he plantat tantes que tinc les mans plenes de ferides i de vegades els ulls se’m tanquen i els genolls em flaquegen.

   Ara tinc sis anys encara treballo a la plantació , segueixo fem forats i ficant dins boletes però ara ja sé que no surtiran mai joguines sinó patates. Un mig dia no fa gaire la meva mare va ciunar un pit de pollastre amb arròs , no l’havia menjat mai , em va dir << fill aprofita be el trosset de pollastre perque dubto molt que tornem amenjar-lo >> . El meu pare fa trenta nits que no hi és , una nit quan tornavem de la collita un home li va donar un rifle i li va dir que li acompanyés , aquella nit la mama , la Manimi i la Kawana no van dormir només ploraven i deian alguna cosa de traballar de sol a sol per morir de fam i que volia que el papa tornés i que no morís per un govern que no els paga ni per poder comprar el menjar d’una setmana.

   Aquest matí he anat a llevar a la Manimi però no em feia cas , de sobte m’he adonat que no respirava. A la Manimi com a tota la meva família se li notaven tots els ossos del cos i era fàcil notar-li la respiració. M’he espantat molt, de sobte he vist a la Manimi com un dels cranis que té el vell curandero del poble a la seva cabana . La mama m’ha dit que dormirà eternament que ja ho entendré quan sigui gran.

   Estic molt malat , no tinc força i tinc el cos ple d’unes ferides que em cremen , la Kawana m’ha dit que no em poden curar sinó arriben els metges que ens visiten cada mes . La mama plora i li crida a la Kawana << trebajo tot el dia i no puc donar-vos de menjar ni fer portar un metge per en Kimawo , si el papa tornés cultivaríem més i ens donaríem més diners perquè per tot el que recollim no em dóna ni per opmplir mig plat d’arròs >> . Aquet matí la mama no ha anat a la collita , s’ha quedat cantant -me una cançó que parla d’un temps en que podrem menjar cada dia , que la terra donarà fruits i que els nens podran jugar . Cada cop la sento més lluny, però m’agrada les coses que diu la cançó, algun dia la cançó es tornarà realitat ?

ALBA MARTIN MILLAN

P.G.S PATRONAT SOCIAL ESCOLAR