Narració

   Tot va començar, en un poblet, lluny de la ciutat, on hi havia el típic grup de la plaça. Eren tres nois i tres noies .En Joan, en Josep, en Daniel, l’Anna, la Joana, i l’Elisabet. Tots tenien entre quinze i setze anys, la més petita l’Elisabet, i el més gran en Joan. Era una colla de la més trapella però, com ja se sap sempre solien tenir les típiques baralles encara que les acabaven solucionant. Però, un dia que havien quedat per anar d’ excursió només aparegueren en Josep i l’Anna , des d’aquell moment es feren molt amics. La Joana ,la millor amiga de l’Anna , no li va fer cap gràcia, ja que quan els va començar a veure junts sabia que ja no seria el mateix. Tots els de la colla sabien que entre ells dos acabaria passant alguna cosa i així va ser. Es van fer molt amics i a partir d’aquella amistat va sorgir un sentiment més profund. Van acabar sortint i als de la colla els hi va molestar una mica. A una d’elles li agradava en Josep i no s'ho va prendre gaire bé, encara que oblidar-lo era qüestió de temps.

   El temps transcorria i aquests nens es feren més independents, però durant aquest temps les dues amigues continuaven sense parlar, per la Joana: en Josep era el seu millor amic, i l’havia perdut a causa de l’Anna, tot i així els tres anys que la Joana havia passat juntament amb en Josep s’havia acabat enamorant. Per ella, ell molt important i la única que sabia els seus veritables sentiments era l’Anna. La Joana va veure la relació, era com una venjança i engany per ella, ja que es solia preguntar: Perquè , si sabien que estaven enamorats, no m’ havien dit res, i m’havien tingut enganyada, sense dir-me que sortien? Com és que les persones en que més he confiat, m’ha defraudat d’aquesta manera?

   Sempre que la colla quedava per sortir, una de les dues amigues preguntava per l’altra, cap de les dues no es volien trobar. Tot i així, en Josep feia tot el possible perquè estiguessin juntes, no suportava que la seva millor amiga i la seva xicota estiguessin de mala gana i ni es parlessin. Per a ell l’amistat i l’amor eren les coses més importants i la baralla li provocava confusió i creava una barrera entre les dues, ja que quan sortia amb una d’elles, aquesta li parlava malament de l’altre .

   Passaven els dies, fins arribar a l’estiu. Tots set havien d’anar de colònies. En arribar el primer dia, les dues es van mirar amb cara de fàstic, s’havien de suportar nou dies més. Però els dies passaven ràpidament i elles no es parlaven. Va arribar l’últim dia, I tothom tenia la seva llibreta amb les dedicatòries dels seus amics, tot i així a l’Anna i a la Joana li faltava la més important. En Josep cansat de tants mals de cap, va agafar la llibreta de la Joana i la va posar sobre les mans de l’Anna. L’Anna sense pensar va escriure tot el que sentia després de la baralla, les paraules van ser: “sento molt tot el que ha passat, per mi segueixes sent i seràs la meva millor i única amiga”. Aquestes paraules van fer que a la Joana li caiguessin les llàgrimes sense adonar-se, va anar a reunir-se amb tot el grup i va baixar el cap perquè ningú veiés aquells ulls plens de tristor. A l’autocar la Joana cridar a l’Anna perquè li donés la llibreta. Quan l’Anna obrí la llibreta va llegir: “sento molt, tot el que ha passat, però per menys l’ hem pogut solucionar i això és el que m’hagués agradat fa temps. Sento que hagi sigut tan tard, però més val tard que mai. No vull que perdem l’amistat que teníem, ja que tu ets molt especial per a mi. No canviïs T’estima Joana”. L’Anna sense pensar-s’ho va aixecar-se del seient i anar ha abraçar a la Joana. Totes dues van començar a plorar d’alegria. Per un adolescent el més important que hi ha a la vida és l’amistat. Des d’aquell dia va sorgir la pau entre les dues amigues i no solament entre elles , sinó també per la gent que les envoltaven.