Narració

CONTE DE SOLIDARITAT

     Eren les vuit de la tarda, havia plogut, feia molt de fred i els carrers estaven deserts. Jo sortia de treballar i em dirigia cap a casa. Caminava peIs carrers de sempre, però aquests eren diferents. Eren foscos i humits i la gent que sempre passejava o seia en els bancs havia desaparegut. De sobte una gota d'aigua em va mullar la cara. Una altra vegada començava a ploure. Vaig obrir la motxilla i vaig agafar el paraigües. Una vegada protegida de la pluja vaig seguir caminant.

      A I~ cantonada del carrer vaig veure unes capses apilotades fent com un tipus de t~arraca. L'aigua les havia mullat i aquesta començava a calar-se dins, Al passar per davant vaig sentir un soroll que em va fer girar el cap. Era I'estornut d'un home que intentava dormir allà dins, intentant fer front als dolents climes de I'hivern. Amb la vista al front vaig seguir el meu camí sense immutar-me. M'havia omplert un gran sentiment, tot d'una estava trista, sentiment que va desaparèixer al girar aquella cantonada. Al arribar a casa vaig obrir la llum del menjador i em vaig trobar quatre habitacions fluides i fredes.