Narració

     L'Andrea era una noia de 10 anys. Des de ben petita havia viscut en un món fosc, ple de guerra. Ella havia après a saludar d'una manera estranya: en lloc de dir hola o fer una salutació, baixava el cap, mirava de reüll i no saludava a ningú ja que a ella li agradava la pau i la serenitat, però el seu món era negre i ple de lluites.

     Es va fer gran i va decidir anar-se'n a viure a un altre país on hi hagués pau i solidaritat. Amb èxit va arribar al seu nou país, allà va trobar un nou treball, on no l'explotaven i tenia un bon sou, va fer amics i va aprendre una educació. Ella es va quedar sorpresa veient que a una distància de només 3.000 km podia haver un món fosc i obscur i un altre de clar i lluminós. Ella va pensar que era una injustícia i havia de solucionar-ho.

     Ella ara està fent un projecte per poder anar-hi amb els seus amics al seu antic país i ensenyar a tenir un món millor amb pau i solidaritat. Ella vol que es deixin de banda les armes, que aixequin el cap i diguin hola amb un bon somriure, com ho fan en el seu món.