Narració

CONTE DE GUERRA

     Estic a casa amb la meva família. Tots asseguts al sofà, l'estufa posada, tota la casa plena d'escalfor, els plats del sopar que hem pres estan ja rentats i les sobres a les escombraries. Els pijames abriguen els nostres cossos i, com cada nit posem la tele. El telediari de la 2 esta. b. -Veurem això, diu el meu pare. Comencen a veure's imatges de guerra. No sé en quin país és el lloc no m'importa tan sols veig les cares de les persones que surten a la pantalla., Desolades i desgraciades ho han perdut tot. Hi ha un nen que plora, quin culpa. té ell del que ha passat? Surt una vella parlant en altre. aire llengua, les llàgrimes cauen sense control mentre diu que ha perdut a seva família i la seva casa. Ara enfoquen la ciutat, tot esta destruït no queda res. Que farà la gent que hi sobrevisqui? Tornar a casa seva? Quina casa si ja no, en queda cap? Ara una altra notícia. Uns nens negres tenen en les seves mans unes armes. Son massa joves per lluitar i fins i tot per entendre a veritable raó, del perquè ho fan. Com fia pogut l'home arribar al dos mil amb aquests fets? Nosaltres estem asseguts al sofà i sempre penso que tothom està igual a casa seva, però quan surt per la tele tot això m'adono que no tothom està així, en pau i tranquil·litat. Tota aquesta gent no s'ho mereix però ho tenen; armes, morts, desgracia... Per que existeix la guerra? Perquè ho vol l'home, fer patir als seus iguals?