Narració

   El meu avi sempre em deia que a la vida, a part de la salut i l'amor, les coses més importants eren la Pau i la Solidaritat. I m'ho deia ell que d'anècdotes i d'experiència en tenia un bon tros. Tot seguit m'explicava una història que havia protagonitzat en algun moment de la seva vida.

   Aquell dia va començar dient: ... En ple juliol del 36, estant assegut a casa, de cop i volta uns soldats van assaltar la casa, propietat dels senyors Miralpeix, els veïns de tota la vida. Vaig veure com reflectien la seva autoritat. Més tard, al vespre, van començar a sonar les sirenes que alertaven d'un bombardeig immediat... era la rutina de cada nit en la qual lluïa la lluna plena. Tots corrent cap als refugis antibombes: els pares, l'Anna, la Maria i jo. Allà es vivia un clima de tensió i de nerviosisme per veure què podia succeir a l'exterior. També es veia el dolor que provocava la guerra en el rostre de la gent que pregava per tal de sentir-se reconfortada i acompanyada. Els nens, aliens a tot el que succeïa, jugaven per allà i els pares se'ls miraven tot preguntant-se quin futur els esperava.

   A la matinada vam sortir i vam tornar a casa, allà els pares, preocupats, cercaven quelcom per donar-nos de menjar... però la recerca va ser inútil. Portàvem tres dies sense menjar i aleshores l'Anna, la Maria i jo vam sortir a fer un tomb a veure què trobàvem entre les runes del carrer. Allà vam trobar un parell de soldats que compartien un tros de pa. Malgrat que ens vam amagar, ells ens van veure i es van apropar, la por ens va envair. Els soldats, després de xerrar una estona amb nosaltres, ens van donar una barra de pa... I... quina il.lusió! En arribar a casa vam compartir tots aquella barra de pa i gràcies a la solidaritat d'aquells soldats vam poder menjar, tot un privilegi en aquells dies. "No sabeu quin privilegi teniu", va dir l'avi, "en poder viure en un temps de pau. Tant de bo això us duri tota la vida". Va continuar dient: "No sabeu com n'és d'important la solidaritat de les persones que t'ajuden en moments de dificultats".

   Pere, va dir-me directament, recorda't d'aquestes dues paraules: pau i solidaritat. Actualment les poso en pràctica i les recordo sovint, i gràcies a això, la meva vida té un sentit ple.