Narració

   Hi havia una vegada un camperol suís, amb un caràcter violent, poc simpàtic amb les persones i sàdic amb els animals, especialment amb els gossos, al quals tractava a pedregades.

   Un dia d'hivern, va haver d'aventurar-se en les muntanyes nevades per anar a recollir l'herència d'un parent seu, però es va perdre pel camí. Era un dia terrible i la tempesta es va abatre sobre d'ell. Enmig de l'obscuritat, l'home va relliscar i va anar a caure a l'abisme. Llavors cridava, demanant auxili, però ningú no el sentia.

   Tenia una cama trencada i no podia sortir d'allí per ell mateix. De cop i volta, quan estava a punt de perdre el coneixement, va sentir un alè càlid a la cara. Un bonic gossàs li estava donant calor amb intel.ligència quasi humana. Portava una manta a l'esquena i un barrilet d'alcohol agafat al coll. El camperol es va afanyar a prendre's un bon glop i a embolcallar-se amb la manta. Després es va estendre sobre l'esquena de l'animal que, fatigosament, el va portar fins al lloc habitat, salvant-li la vida.

   El camperol, amb la seva herència, va fundar una llar per a gossos com el que l'havia salvat, perquè gràcies a ell va ressuscitar de la mort a la qual estava exposat.