Havia una vegada, fa molt i molt de temps, en un poble molt llunyà de nom Galícia, va succeir una cosa esgarrifosa però al mateix temps, una llegenda que va passar de boca en boca i de generació en generació.
Expliquen que en aquest poble tothom vivia molt feliç. Els seus habitants tenien cura de les seves collites de coral i els seus ramats d'eriçons i musclos. En aquells moments tan feliços, ningú s'imaginava que, en qüestions d'hores, es quedarien sense res.

   Però vet aquí que, sense esperar-s'ho, un bon dia va aparèixer un drac ferotge i terrible, el drac Prestige.

   Cada vegada que s'acostava a la platja, al poble, treia xapapote pel nas i pels queixals. Aquest drac va menjar-se tot: els ramats d'eriçons, els conreus de coral. Tot. Però res no l'atipava, el drac volia més i més.

   Els habitants del poble, els peixos i dofins, van anar a parlar amb els reis, les roques del penya-segat.

   La roca rei va dir que ara tindrien que fer un sorteig cada dia, per veure qui seria l'aliment del drac.

   El poble va estar d'acord, encara que sabien que tard o d'hora els tocaria a ells arriscar la seva vida per servir d'aliment al drac.

   Però la sort tenia una mala jugada preparada per al rei roca, per què quan van fer el sorteig, la primera escollida va ser la seva estimada filla, la princesa sorra de platja.

   El drac s'anava acostant més i més, llençant xapapote a bots i barrals, cap a la seva víctima, la princesa. Quan la va tenir a les seves urpes, va marxar molt content mar endins, poble endins.

   Però, en aquells moments, va arribar un valent cavaller, en voluntari Sant Nunca Mais, amb la seva armadura blanca i el seu escut. Va deixar a tothom bocabadat i ell, molt segur, va prometre als reis roques que salvaria a la seva filla.

   I així ho va fer, va pujar al seu cavall Nautilus, i se'n va endinsar al bosc del poble, en busca del malvat drac Prestige. No li va costar molt trobar-lo, només tenia que seguir el seu rastre negre de xapapote. Anava fent-se camí treien cubells i cubells d'aquella "baba" negra.

   Quan es va trobar davant del drac, va lluitar amb valentia. Tapant tots els forats i esquerdes per on podria treure xapapote. El va netejar tant que no semblava un drac, i per això, de tant net que es va veure, va caure mort de disgust.

   En Sant Nunca Mais, va tornar a la princesa al costat dels seus pares, tant neta que semblava que mai hagués passat res.

   Les ostres del mar, van començar a llençar les seves perles en senyal d'alegria, però com que havien menjat molt xapapote, totes les perles eren negres. La princesa va agafar una i li va regalar a Sant Nunca Mais en record dels que havia fet per ella.

   Per aquest motiu, cada any s'explica aquesta història per a que això no torni a passar i estiguem sempre protegits contra l'amenaça del malvat drac o amenaces semblants, que puguin aparèixer en temps futurs. També es regala una perla negra, una senyal de record d'aquella època tant dolenta i cruel.

   Temps era temps, i esperem que els que vindran seran millor i sapiguem actuar a temps com en voluntari Sant Nunca Mais.