- Àvia, àvia, àvia, saps? Avui a l'escola
ens han explicat la història de San Jordi
-Si? Saps, quan jo era jove, també va existir un Sant
Jordi!
- Sí, que m'ho creuré. Et penses que sóc
tonta?.
- No dona no, però un cavaller va salvar a tot un poble
de les taques d'un drac anomenat "Chapapote" La
vols escoltar?
- D' acord!!
<<Fa
molts i molts anys, en un lloc molt llunyà anomenat
Galícia on els habitants vivien feliços, els
nens jugaven per les platges aprenent a estimar la natura
tan maca que els envoltava ,i on les dones arreglaven les
xarxes de pesca perquè els seus homes poguessin pescar
amb les seves barquetes. Tot això era observat i apreciat
per l'amo del far, que feia de guia perquè els petits
vaixells trobessin el port. Aquest home tenia una filla molt
i molt maca amb la qual molts joves pescadors volien casar-se
amb ella. Però a ella cap ni un li feia sentir feliç,
ni li donava un tomb el cor, ni escoltava música en
el seu interior. Ningú li feia sentir aquestes coses
que tantes vegades havia llegit als contes. A ella només
li feia sentir feliç observar l'horitzó, on
el mar s'allunava i les gavines volaven lliures i felices.
Vet aquí que un dia, quan els raigs
del sol es reflectien en el mar i es respirava un aire de
tranquil·litat, el mar canvià d'un blau cristal·lí
a un negre de nit. Un vaixell gran, molt gran anomenat "Prestige"
havia ancorat molt a prop d'aquestes aigües, on vivia
un drac anomenat "Chapapote" el qual es va despertar
i va començar a tacar de negre tot el que tocava: els
peixos, les roques, les platges, les cloïsses... fins
i tot les gavines es tornaren negres.
Al mateix temps que el drac "Chapapote"
cobria de marea negre tot el que tocava, a la filla de l'amo
del far l'hi començaren a sortir taques negres per
les mans, pels braços, per la cara, pel cos fins que
al final caigué en una son profunda.
Els habitants de Galícia i d'altres
llocs molt llunyans lluitaven amb raspalls, pales, rasclets...
amb molta valentia, però res feia parar aquell drac
tan maligne .La gent estava desesperada; les dones ja no podien
cosir les xarxes perquè els homes no podien sortir
a la mar en busca de peixos, els nens no podien jugar a les
platges perquè el Chapapote els espantava. El nostre
amo del far en lloc de tenir cura de les barquetes,, tenia
cura de la seva filla que no donava senyals de millora. El
temps continuava passant i la gent s'anava decebent cada vegada
més. Fins que un dia aparegué un cavaller d'un
país molt llunyà. El xicot anava pujat a una
"súper màquina" que semblava un tanc,
però en comptes de tenir canons tenia un "súper
aspirador" del color del mar i relluïa de brillantor.
Tots els habitants es quedaren meravellats, no s'explicaven
d'on havia sortit aquell cavaller amb aquella màquina.
Però encara van quedar més sorpresos quan el
cavaller va agafar el "súper aspirador" i
començà a lluitar amb el drac "Chapapote".
El cavaller aspirava i aspirava sense parar i el Chapapote
resistia i resistia. Finalment desprès de molt aspirar
el cavaller guanyar i aconseguí tornar tot com era
abans.
Fins i tot la noia li van desaparèixer
les taques del cos i poc a poc anava recuperant el sentit
i pogué veure que ja res era negre, Quan va sortir
a gaudir altre cop del color del mar va veure el cavaller
observant l'horitzó. Ella sense que ningú li
digués res, sabia que havia estat ell qui havia fet
fora al "Chapapote". El cavaller es va apropar a
ella li va agafar la mà i entre els dos va florir un
roser d'una taca de Chapapote que havia quedat.>>
- T'ha agradat?
- Sí! Però, aquesta història és
real? Perquè em sembla que això jo ho havia
sentit abans.
- És clar que sí! Com et penses que ens vam
conèixer el teu avi i jo?
|
