Vet aquí que una vegada, segons conta una llegenda, en un país no gaire lluny de casa nostra on no hi havia ni reis ni reines, ni prínceps ni princeses ni castells encantats, va succeir una història que val la pena de ser explicada.

   El nostre relat, es situa en un poblet molt petit, molt petit en una zona costanera en la que els seus habitants, es dedicaven a pescar tot tipus de peixos, marisc... El que collien, era la seva font bàsica de subsistència. Tot anava bé però un dia...

   Tot va començar una nit, de matinada per a ésser exactes. Una nit fosca, gairebé sense lluna, una nit d'aquelles en les que fa por sortir al carrer. Tot el poble dormia menys l'home que vivia dalt del far, l'home que vigilava l'estat del mar. Aquella nit, en Jaume, que així es deia, va mirar a l'horitzó com feia cada nit i li va semblar veure una cosa estranya. De sobte va sentir una remor que semblava dir "txapa,txapa,txapa, txapa". En Jaume va esperar una estona , la remor era cada vegada més forta i era més a prop. No sabia que fer, només escoltava bocabadat, fins que... Va aparèixer un vaixell, semblava que no hi hagués ningú a dins, quan, Oh!- va cridar en Jaume, què és això que s'apropa? Del vaixell, va sortir una mena de monstre negre i pudent que cridava: "txapa, txapa, txapa, txapa". En Jaume se'l mirava espantat. El monstre s'apropava i ell no podia fer res. Aquella cosa, es va acostar a la costa i en Jaume va poder veure que per allà on ella passava, tot quedava tenyit de negre, brut i sense vida. El monstre, tal com va venir, va marxar. En Jaume volia creure que tot havia estat un somni, però l'endemà, va poder veure que era ben cert. El mar i la platja tenien un aspecte desolador. En Jaume , va anar corrents a avisar a la gent del poble. Quan tots van arribar no podien creure el que veien. Quina desgràcia!- deien . Però el mal ja estava fet. Van estar parlant sobre què podien fer, i un d'ells va dir: podem avisar a el gran Bruixot, potser ell ens ajudarà. A la gent del poble els va semblar una bona idea i, van començar a cridar fort: Bruixot, Gran Bruixot! Van cridar molt i molt fort, però ell no arribava. Passada una llarga estona, el bruixot va aparèixer. Tenia un barret negre molt gran i un bigoti molt gruixut que li ocupava mitja cara.

  Un cop amb ell, la gent del poble li van explicar el que havia passat i el problema tan greu que tenien. El bruixot, els va dir que el portessin a veure-ho tot, i així ho van fer.

   Un cop a la platja, el bruixot va explicar, que ell no veia res, i que tot allò eren imaginacions seves, que no hi havia per tant. Total, només hi ha una taqueta molt petita- va dir . I tal com va venir va marxar, deixant enrera a tota la gent desolada pel dolor.

   Aquella nit, en Jaume va tornar al far, i cap allà la mitjanit, va tornar a sentir "txapa, txapa, txapa, txapa". Era altre cop el monstre, que tornava a fer el mateix. Va deixar anar encara més líquid negre que la nit anterior i un cop fet va marxar lentament . En Jaume va sortir corrents a avisar la gent. Altre cop, van poder veure l'espectacle i tots alhora es van posar a plorar molt fort i ha demanar ajut al cel. Tant van plorar, que una bruixa que passava per allà, es va apropar a veure que passava. Tots li van explicar el que succeïa, i que havien demanat ajut però que no s'havia fet res. La bruixa també va demanar que la portessin a la costa. Un cop va veure l'espectacle, es va esgarrifar tant, que no va poder parar de plorar en tota la nit i tot el dia següent. Quina va ser la seva sorpresa, quan va veure que amb les seves llàgrimes, aquell líquid llefiscós, anava desapareixent a poc a poc.

   M'en vaig a demanar ajuda- va dir la bruixa. I va agafar la seva escombra i va sortir volant. La bruixa, es va posar en contacte amb totes les bruixes i bruixots de tot arreu i es van reunir de seguida. Van arribar bruixes i bruixots de tots els països i de tots els colors. L'Ona, que així es deia la bruixa, els va explicar el greu problema en el que es trobaven els ciutadans d'aquell poble petitó. Val a dir que el Gran Bruixot, no va poder assistir a la Convenció, per assumptes oficials. L'Ona els va dir el que havia passat un cop les seves llàgrimes havien tocat el líquid llefiscós, van pensar que potser si que hi havia una solució per a aquell problema. Van decidir fer una poció màgica. Els ingredients que van triar van ser:

100 g de solidaritat
5 kg de sinceritat
2kg de compassió
1000 litres de llàgrimes de bruixes i bruixots
2 kg d'empatía
20 kg de col·laboració
molt de sentit comú
molta sensibilitat
i una cua de rata per barrejar-ho tot.

   Un cop feta la poció, les bruixes i bruixots, van sucar dins les seves escombres. Un cop molles de poció, aquestes es van tornar blanques i lluents. Un cop fet això, tots hi van pujar al damunt i van marxar cap al poblet. Les escombres, com eren màgiques, podien treballar totes soles. Val a dir, que ho feien amb molt entusiasme. Mentrestant, els bruixots i bruixes, ploraven i ploraven per ajudar a desfer aquell líquid horrorós i pudent. Van estar-hi moltes hores, la gent del poble, els ajudava com podia i finalment, quan va arribar la nit, entre tots, havien deixat neta tota la platja i el mar.

   Tothom saltava d'alegria, però de sobte... en Jaume va cridar, EH! Que torna el monstre! A la llunyania es sentia una veu que deia "txapa, txapa, txapa, txapa".

Les bruixes i els bruixots, van anar volant a buscar l'olla de la poció    màgica, i quan van creure que el monstre era prou a prop i que era el moment oportú... XOF!, li van abocar tota la poció al damunt. El monstre va xisclar, però ja era massa tard. La gent del poble i els bruixots i bruixes, van poder observar com aquella cosa es desfeia entre gemecs i sense remei.

   Quan el monstre va desaparèixer, tothom va bramar: Visca! Visca els bruixots, les bruixotes i les seves escombres màgiques! Visca!
Després de tot el que havia passat, van creure oportú celebrar una festa, i així ho van fer. Van estar ballant tota la nit, fins ven entrat el dia. Quan el sol ja era dalt del cel tothom va marxar cap a casa seva.

   Les bruixes i els bruixots, van decidir fer una 2a Convenció, però a que no sabeu per a què? Van estar parlant sobre la negligència del Gran Bruixot, i van decidir que primer de tot, hauria d'anar a l'oculista, perquè era ben segur que necessitava amb urgència que li graduessin la vista, ja que segons ell, no havia vist cap problema, i el problema, era evident i a més molt gros. Seguidament i per unanimitat, també van decidir que hauria de deixar el càrrec de Gran Bruixot, i que en el seu lloc, seria nomenada l'Ona com a Gran Bruixota. L'Ona es va posar ben vermella però va acceptar el càrrec amb orgull.

   Des d'aquell dia no hi ha tornat a haver problemes, i si els ha pogut haver, s'han resolt ràpidament i amb diligència per part de l'Ona i els seus companys i companyes. L'ex Gran Bruixot, no va poder suportar la humiliació i es va exiliar ben lluny, ben lluny, i mai més n'han tornat a saber res.

   A la gent d'aquell poble tan petit, els va quedar ben clar que la unió fa la força, i que la mentida no porta enlloc i que a més porta molts problemes.

   Vet aquí un monstre, vet aquí un bruixot, aquesta història ja s'ha fos.
   Vet aquí una bruixa, una escombra i un rat-penat , aquesta història s'ha acabat.

   Per cert, tota semblança amb la realitat és pura coincidència eh?