Ja fa temps, en un país
llunyà, va existir un drac que amenaçava un poble
amb destrosses si no li donaven una ovella per dia. Un cop acabades
les ovelles, van haver de donar-li persones. Es va decidir fer
un sorteig per a escollir la persona a donar al drac. En el
sorteig, li va tocar a la princesa. S'hi van oferir voluntaris,
per a ocupar-ne el lloc. No es van voler acceptar. La princesa
va anar al drac, i quan ja esperava la mort, va aparèixer
Sant Jordi, un cavaller que va clavar una llança al cor
del drac i la sang foren roses i les morts extingides. Bé,
avui dia el drac ha adoptat moltes, massa formes diferents.
Les malalties, les lluites i les discussions, les guerres,
les revenges; les ganes de superar, no a tu, sinó als
altres, i passar-los per sobre. De Sant Jordi..., sí,
en tenim, però mai no pot abastar tots els dracs, ja
que evoluciona però no hi ha un límit establert.
També li diuen consciència.
Sant Jordi no ens pot ajudar arrencant
el problema de rel, sinó que només pot dissimular-lo.
Tan sols podem conformar-nos amb voluntaris que ens ho van
amagant i solucionant molt a poc a poc. Els dracs es regeneren
i formen un camí sense fi i etern. Els que som convocats
per anar al drac han estat tots votats alhora i no ens lliurarem.
La salvació és la mort, que ens farà
roses.
|
