Fujo dia a dia,
dels sorolls dels bombardeigs,
que tantes famílies han mort,
per culpa d'un desig.

Els carrers es queden sols,
la gent no vol sortir,
i jo estic aquí
tan trista com ahir.

Ja no em queda res,
cap dels meus parents,
tots han mort,
en aquesta fosca guerra.

Penso que estic sola,
que la guerra no s'acaba,
que no em queda res
per lluitar a la meva vida.

Desitjo que s'acabi,
que tot s'arregli ja,
i en aquest obscur país,
torni la normalitat.

Recorda aquesta frase,
te la diu una bona amiga,
que no oblidis mai,
i que l'enfoquis en la vida.
"No desitgis el mal, si el bé no vols".

A tu, benvolgut humà,
no sé què dir-te més,
adona't ja
que tots moren per tu.

Famílies trencades,
sota el braç els tens tots,
i amb alegria sents
els nens plorant.

Tothom vol la pau,
que el teu desig s'acabi,
i ja no sabem què fer,
perquè els sorolls de fons s'acabin.

Quins records més absurds
en la vida tindran els infants,
en saber que per poques persones,
moren milions més.

Aquí s'acaba tot,
la meva opinió se'n va,
i recorda dia a dia,
que tots volem la pau!!!