Celebrem el dia de Sant Vicenç de Paül. Un home senzill, d’oració, ple de vida i d’acció, ple de vida interior.

   Sant Vicenç era una persona d’oració  i d’interioritat. És  important tenir una vida interior, doncs en moments d’interiorització és quan un aprofita per pensar, per plantejar-se propòsits, la vida, tot analitzant  les capacitats i les dificultats per dur-los a terme. D’aquest exercici d’interioritació ben fet dependran els fruits que donem a la nostra vida i el progrés personal i comunitari. És per això que podem concloure dient que aquella persona capaç de viure i tenir vida interior “serà capaç de tot”.

   Nosaltres volem crèixer dia a dia i expressem els nostres sentiments en aquesta gran espelma que ens acompanyarà al llarg del curs.

   I com a símbol d’interioritat us lliurem una espelma a cada classe, un símbol de llum, símbol d’interioritat. Que aquesta espelma, que aquesta llum sigui un instrument més per ajudar-nos a cadascú a crèixer al llarg d’aquest curs.

   Que aquesta llum que ara rebreu us faci millors persones i al mateix temps us  inspiri per ser llum per als altres, sobretot a aquells que ho necessiten.

   No oblidis això: Dintre teu està el poder per a que brilli la teva llum i per a que siguis qui vulguis ser…

   Què Déu ens doni sempre la llum!!

REFLEXIÓ SOBRE L’ESPELMA (a classe)

   T’has fixat com crema una espelma? Saps què necessita per cremar?

   Doncs una metxa i la cera.

   Una metxa, sense cera, per sí sola s’acabaria consumint molt ràpidament.

   La cera, sense metxa, no cremaria.

   Nosaltres som cera  i metxa: la cera és el que som, la nostra persona, la família que tenim, la nostra cultura... i la metxa seria el nostre cor, els nostres sentiments. Una persona sense cor no cremaria i un cor sense persona no pot existir.

   Què volem dir amb això?

   Dons que a la nostra vida hem de cuidar sempre el nostre cor, els nostres sentiments, les accions que procedeixen del nostre interior... si volem que la nostra vida cremi, doni llum als altres i a nosaltres mateixos. Per això és important interioritzar. En la mesura que fem crèixer el nostre cor més llum, més vida i més amor podrem compartir.

   I no ens oblidem d’una cosa molt important: perquè una espelma cremi necessita foc. També nosaltres per afiançar el nostre interior, per afiançar els fruits que surten del nostre interior, necessitem un foc que ve de més enllà.

   Ja ho deia St Vicenç:

“Fixeu-vos en la diferència que hi ha entre la llum del foc i la llum del sol: durant al llarg de la nit ens ilumina el nostre foc i veiem les coses d’una manera imperfecte, sense detalls, perque aquesta llum no dóna per més. Però el sol l’omple tot i dóna vida amb la seva llum, no  només ens fa veure les coses tal com són sino que la seva escalfor penetra dintre d’ella i les fa crèixer i donar fruit. Doncs bé els nostres pensaments necessiten del sol per tal de descobrir el més íntim del nostre cor i fer-li produir fruits meravellosos.”

Sant Vicenç de Paül
Conferencias a los misioneros. Ed. CEME nº 1331

 

EQUIP DE PASTORAL