Filles de la Caritat. Prov_Barcelona. COOP

Cooperació amb Hondures C.A: (1)

[Història] [Situació missió] [Conclusions] [Beques d'estudi] [Programes de Salut] [Mapa Hondures]
[Presència Filles de la Caritat] [Port Lempira] [Sangrelaya] [Savá] [Trujillo] [H.San José]
[Notícies des d'Hondures-02]

[Notícies des d'Hondures-03]

Una mica d'història

Juny del 1965	Monsenyor Jaime Brufau demana a la Província de Barcelona Filles de la Caritat per la costa nord d’Hondures, C.A.: Trujillo i Sangrelaya
Setembre del 1967	Arriben a Hondures 6 Filles de la Caritat a les fundacions de Trujillo i Sangrelaya.
Gener del 1968	Les Germanes s’instal.len a Trujillo.Fundació de Sangrelaya. Dispensari i ocupacions pastorals.
Gener del 1975	La Visitadora va a Trujillo i Sangrelaya. Visita Puerto Lempira (La Moskitia) i Savá, futures fundacions.
Setembre del 1975	Monsenyor Jaime Brufau, demana Filles de la Caritat per a 2 fundacions de la costa nord: Savá-Sonaguera-Tocoa i Puerto Lempira.
Abril del 1976	Fundació de Puerto Lempira (La Moskitia). Dispensari. Fundación de Savá-Sonaguera i Tocoa. Treballs pastorals.
Setembre del 1997	Nova vista de la Visitadora de la Província de Barcelona i del P. Director a Hondures.
Octubre del 1997	Oferta de la Província de Barcelona per ajudar econòmicament a l’ "Hogar de San José de San Pedro Sula".
Juliol-Agost del 1998	La Delegada Provincial de Misions de Barcelona visita Hondures.
Novembre del 1998	La catàstrofe de l’huracà Mitch fa que es demani a les Filles de la Caritat de la Província de Barcelona para Honduras.
Febrer del 1999	4 Filles de la Caritat de la Província de Barcelona són enviades a Hondures.
Juliol-Agost del 1999	Assistenta de la Província de Barcelona amb l’antiga visitadora visiten Hondures. La Delegada Provincial de Misions de Barcelona dedica totalmente els mesos de juny, juliol i agost, a Hondures.

Situació actual de la missió (Dades generals d'Hondures)

Situació: País càlid, en el cor d’Amèrica. Límits: Nord, Mar de las Antilles Sud, República de El Salvador y el O. Pacífic Est, República de Nicaragua Oest, República de Guatemala	Extensió: 112.492 Km² Capital: Tegucigalpa Divisió administrativa: 18 departamentos. 297 municipios. Clima: càlid. 2 estacions: plujosa i seca. Temperatura mitjana, 31 ⁰C
Idioma oficial: Espanyol Perfil demogràfic: Població de 5.754.512 de habitants. Densitat de població: 51’15 hab/Km². Tasa anual d’increment de població: 3’3%. Perfil Cultural: Nivell baix amb un 26,9% d’analfabetisme. Moneda: El Lempira.	L’ingrès per persona (1995): 680 $ any. Deute extern (1994): 3.920 milions de dólars. Nivell econòmic: només Nicaragua es troba per sota. Agricultura: Grans extensions de terra cultivable. - Tierras codiciades per la seva qualitat. - Mal ús del fons econòmic - Fracàs de la Reforma Agrària. - Manca d’educació i concienciació. - Traicions dels líders campesins. La terra permet l’abundància dels grans bàsics: Blat, Fríjoles i Arrós.
Altres cultius:: Banano: exportació. Sucre: cultiu abundant. Palma Africana: destinat a l’elaboració d’oli. Pinya: exportació. Cítrics: toronja i taronja. Cafè i Cacau: exportació.	Indústria: San Pedro Sula, de capital extranger. - Proliferació de les "maquilas". - Empresses envasadores i distribuidores. - Sector Tèxtil, produeix i emmagatzema. - Hi ha artesania.
En tot això influeix: - La crisi econòmica mundial. - Carència de divises per importar metèries primeres. - Inestabilitat política i social de la zona. La inseguritat i atur, produeix delincuència i violència Turisme: Capital privat i extranger invertit en les Illes de la Bahía.	Ocupació i Atur: - Manca de fonts de treball. - Subempleo, humillante y degradante, en aumento. Política: Alguns partits. República. Autoritat: president del govern. Vies de Comunicació: - Modernes en algunes zones, però no al nord del país. - 3 aeropuerts internacionales i ports marítims. Telecomunicacions: Serveis bàsics: - Correus, Telègraf, telèfon, ràdio, televisió i premsa, en algunes zones
Aspectes culturals. Valors. Es poden percebre a nivell general: Religiositat popular. Solidaritat: capacitat de compartir tot. Estima a la terra.	Antivalors. Emergint notòriament: - El matxisme. - Alcoholisme. - La desintegració familiar. - El consumisme. - La pèrdua d’identitat.

Aspectes religiosos.

Hondures_rialla.jpg (8402 bytes)

L’esglèsia Catòlica té credibilitat.
Hi ha multitud de sectes.
Expressions religioses más notables: festes, benediccions, objectes religiosos, celebració del Nadal i Setmana Santa, veloris i novenes, temples i apreci als sacerdots.
Devocions comuns: Crist d’Esquipulas, Verge Maria
"Nuestra Señora de Suyapa"
patrona d’Hondures, els sants i els difunts.

Conclusions observant aquestes dades generals

1-	Hondures, segueix en el camí del desenvolupament, amb un gran deute extern que dificulta el seu progrès.
2-	Hondures té quantiat i varietat de matèries primeres, que donen grans ingresos, que es dirigeixen cap a les multinacionals i empresaris de fora del país.
3-	Hondures no és una democràcia.
4-	Hondures te una economia familiar molt pobre en l’àrea rural. Els nens col.laboren en el treball dels adults. No van a escola.

Pàgina : (1) (2) (3)

email: covidec.ongd@fillescaritat.com

navegador 5.5+