Anar a Pàgina Principal

Cooperació amb Hondures C.A: (1) 

[Història] [Situació missió] [Conclusions] [Beques d'estudi] [Programes de Salut] [Mapa Hondures
[Presència Filles de la Caritat] [Port Lempira] [Sangrelaya] [Savá] [Trujillo] [H.San José]
[Notícies des d'Hondures-02] [Notícies des d'Hondures-03]
Situació Costa Nord d'Hondures (set-nov 2008)

Una mica d'història
Juny del 1965
Monsenyor Jaime Brufau demana a la Província de Barcelona Filles de la Caritat per la costa nord d’Hondures, C.A.: Trujillo i Sangrelaya
Setembre del 1967
Arriben a Hondures 6 Filles de la Caritat a les fundacions de Trujillo i Sangrelaya.
Gener del 1968
Les Germanes s’instal.len a Trujillo.Fundació de Sangrelaya. Dispensari i ocupacions pastorals.
Gener del 1975
La Visitadora va a Trujillo i Sangrelaya. Visita Puerto Lempira (La Moskitia) i Savá, futures fundacions.
Setembre del 1975
Monsenyor Jaime Brufau, demana Filles de la Caritat per a 2 fundacions de la costa nord: Savá-Sonaguera-Tocoa i Puerto Lempira.
Abril del 1976
Fundació de Puerto Lempira (La Moskitia). Dispensari. Fundación de Savá-Sonaguera i Tocoa. Treballs pastorals.
Setembre del 1997
Nova vista de la Visitadora de la Província de Barcelona i del P. Director a Hondures.
Octubre del 1997
Oferta de la Província de Barcelona per ajudar econòmicament a l’ "Hogar de San José de San Pedro Sula".
Juliol-Agost del 1998
La Delegada Provincial de Misions de Barcelona visita Hondures.
Novembre del 1998
La catàstrofe de l’huracà Mitch fa que es demani a les Filles de la Caritat de la Província de Barcelona para Honduras.
Febrer del 1999
4 Filles de la Caritat de la Província de Barcelona són enviades a Hondures.
Juliol-Agost del 1999
Assistenta de la Província de Barcelona amb l’antiga visitadora visiten Hondures. La Delegada Provincial de Misions de Barcelona dedica totalmente els mesos de juny, juliol i agost, a Hondures.

inici

hondures.gif (65684 bytes)
inici
Situació actual de la missió (Dades generals d'Hondures)
Situació: País càlid, en el cor d’Amèrica.
Límits: Nord, Mar de las Antilles
Sud, República de El Salvador y el O. Pacífic
Est, República de Nicaragua
Oest, República de Guatemala
Extensió: 112.492 Km2
Capital: Tegucigalpa
Divisió administrativa: 18 departamentos. 297 municipios.
Clima: càlid. 2 estacions: plujosa i seca.
Temperatura mitjana, 31 0C
Idioma oficial: Espanyol
Perfil demogràfic: Població de 5.754.512 de habitants.
Densitat de població: 51’15 hab/Km2.
Tasa anual d’increment de població: 3’3%.
Perfil Cultural: Nivell baix amb un 26,9% d’analfabetisme.
Moneda: El Lempira.
L’ingrès per persona (1995): 680 $ any.
Deute extern (1994): 3.920 milions de dólars.
Nivell econòmic: només Nicaragua es troba per sota.
Agricultura: Grans extensions de terra cultivable.
- Tierras codiciades per la seva qualitat.
- Mal ús del fons econòmic
- Fracàs de la Reforma Agrària.
- Manca d’educació i concienciació.
- Traicions dels líders campesins.
La terra permet l’abundància dels grans bàsics: Blat, Fríjoles i Arrós.
Altres cultius:: Banano: exportació.
Sucre: cultiu abundant.
Palma Africana: destinat a l’elaboració d’oli.
Pinya: exportació.
Cítrics: toronja i taronja.
Cafè i Cacau: exportació.
Indústria: San Pedro Sula, de capital extranger.
- Proliferació de les "maquilas".
- Empresses envasadores i distribuidores.
- Sector Tèxtil, produeix i emmagatzema.
- Hi ha artesania.
En tot això influeix:
- La crisi econòmica mundial.
- Carència de divises per importar metèries primeres.
- Inestabilitat política i social de la zona.
La inseguritat i atur, produeix delincuència i violència
Turisme: Capital privat i extranger invertit en les Illes de la  Bahía.
Ocupació i Atur:
- Manca de fonts de treball.
- Subempleo, humillante y degradante, en aumento.
Política: Alguns partits.
República. Autoritat: president del govern.
Vies de Comunicació:
- Modernes en algunes zones, però no al nord del país.
- 3 aeropuerts internacionales i ports marítims.
Telecomunicacions: Serveis bàsics:
- Correus, Telègraf, telèfon, ràdio, televisió i premsa, en algunes zones
Aspectes culturals.
Valors. Es poden percebre a nivell general:
Religiositat popular.
Solidaritat: capacitat de compartir tot.
Estima a la terra.
Antivalors. Emergint notòriament:
- El matxisme.
- Alcoholisme.
- La desintegració familiar.
- El consumisme.
- La pèrdua d’identitat.

Aspectes religiosos.

Hondures_rialla.jpg (8402 bytes)

  • L’esglèsia Catòlica té credibilitat.
  • Hi ha multitud de sectes.
  • Expressions religioses más notables: festes, benediccions, objectes religiosos, celebració del Nadal i Setmana Santa, veloris i novenes, temples i apreci als sacerdots.
  • Devocions comuns: Crist d’Esquipulas, Verge Maria
  • "Nuestra Señora de Suyapa"
  • patrona d’Hondures, els sants i els difunts.
inici
Conclusions observant aquestes dades generals
1-
Hondures, segueix en el camí del desenvolupament, amb un gran deute extern que dificulta el seu progrès.
2-
Hondures té quantiat i varietat de matèries primeres, que donen grans ingresos, que es dirigeixen cap a les multinacionals i empresaris de fora del país.
3-
Hondures no és una democràcia.
4-
Hondures te una economia familiar molt pobre en l’àrea rural. Els nens col.laboren en el treball dels adults. No van a escola.
 
inici
Pàgina : (1)  (2)   (3)
email: covidec.ongd@fillescaritat.com
Alta-web |Comentaris | Email | Novetats | Trobada | Portal | webmasters |
alfanet87,scp