Convocada pel dissabte 20 de desembre de 2003, es va celebrar a Maria Reina la Va. Assemblea Ordinària de CoVideC.

Va obrir i presidí l'Assemblea la sotspresidenta, donat que el president era de visita-treball a Hondures, C.A. Donà la benvinguda i saludà als assistents agraint la presència i resposta de tots a la convocatòria. Tot seguit i, d’acord amb la carta de convocatòria, donà l'Assemblea per oberta.

De l'Ordre del Dia, tal com preveuen els mateixos estatuts de l'associació, cal destacar els Projectes gestionats per CoViDeC al llarg de l'any 2003. Heus ací alguns dels qui foren presentats acompanyats pel muntatge de diapositives que facilità a tots/es els assistents el fer-se càrrec de la ubicació, objectius i cost de cada un d'ells:

A HODURES, C.A

Projecte Educatiu In memoriam Rita
Reconstrucció sostre Escuela Vicentina; Remodelación y construcción de 10 habitaciones en módulos de ancianos i Construcción Biblioteca Escuela Vicentina. Lliurats a COVIDE.

PROJECTES A EL SALVADOR, C.A

Col-laboració en el Projecte de Reconstrucció “Hogarcito Niño Jesús de Praga” (El Salvador, C.A.). Presentat a COVIDE i recolzat des de la Província de Barcelona.

Nou Tríptic de CoViDeC

Contenidor per Hondures

Psicòloga Hogar San José San Pedro Sula. (Hondures, C.A.)

Enviament de roba a Dar Driouc (El Marroc)

Ajudes a: Santo Domingo, Rwanda, Índia.

També es posà de relleu d’altres gestos de solidaritat a d’altres missions vicencianes d’arreu del món així com l’ ajuda humanitària i de personal amb l’estança de la secretària de CoViDeC, en els mesos de juliol i agost de 2003, a les comunitats de la costa nord d’Hondures col-laborant i recollint la documentació relacionada amb els Projectes així com portant a terme activitats de Formació de mestres, professors i educadors a El Salvador, C.A.

Entre d’altres activitats portades a terme, cal destacà, també, les activitats de sensibilització a Catalunya, Balears i Osca oferint suport i ajuda als Centres Educatius, Llars d'Infants i Residències d'Avis, que ho han demanat, a l'hora d'organitzar activitats formatives i d'acció solidària, relacionades amb els països més empobrits, especialment amb Hondures, C.A.

1. Les Tòmboles Missioneres (Colegio Sagrada Família, Escola Sagrat Cor, Refugio d’Obreres, Fundació Albà i La Caridad d’Olesa de Montserrat (Barcelona) Semana de la Solidaritat de l’Escola Solc Nou (Barcelona); Tòmbola, Mercadillo Solidario y Almuerzo Solidario (San Vicente de Paül de Barbastro); Tòmbola Missionera a la Selva del Camp (Tarragona); Fiesta Misionera al Colegio La Milagrosa de Palma; Dia Misionero al Colegio san Vicente de Paúl de Palma; Merienda y Teatro Misionera al Colegio San José de Maó (Menorca).
2. La presència, suport, col-laboració i coordinació en aquelles activitats de solidaritat amb els països empobrits, especialment amb Hondures, C. A. promogudes per AMVE, Delegacions diocessanes de Missions i les associacions vicencianes AIC i AMM.
3. L’animació als alumnes, professors i pares i mares de l’Escola Agora de Sant Cugat del Vallés en la Campanya de Beques per Hondures.

  En finalitzar l'Assemblea, la sotspresidenta, tot agraint la presència i participació a tots, animà a continuar treballant sense defallir en favor dels més desfavorits de “casa nostra” i d’arreu del món.

Cadascú de nosaltres, possiblement, va emportar-se al cor algunes coses. Més enllà del que personalment cadascú vàrem prendre, sí que en van quedar paleses unes quantes i poder caldria destacar-ne només alguna d'elles:

• Dels Projectes gestionats se'n desprèn que una persona sola pot fer molt poques coses però moltes persones juntes i unides pel mateix objectiu, ens fa capaces/cos de fer arribar i d'estendre gestos de fraternitat i de solidaritat cristiana i vicenciana arreu del món vers els més empobrits.
• Val la pena que cadascú de nosaltres visquem ben "connectats/es" a la realitat de les persones i grups que ens envolten per poder descobrir qui ens pot ajudar a "ajudar" i oferir maneres concretes i eficaces de fer-ho.
• La solidaritat neix al cor de cadascú quan obrim els ulls per mirar i reconèixer en l'altre a un germà que pateix i del qui ens sentim responsables d'alleugerir la seva situació de dolor i patiment i això tant si viu al costat nostre com a d'altres contextos geogràfics i culturals. Els cristians i els vicencians ho sabem i ho vivim amb convenciment des del text de Mateu 25 "Tot allò que feu a un d'aquests germans més petits, a mi m'ho feu". I, en aquesta mateixa línia evangèlica, Sant Vicens insisteix: “Germans meus, estimem Déu, sí, però que sigui amb la força dels nostres braços i amb la suor del nostre front”.