Va obrir l'Assemblea la presidenta qui donà la benvinguda i saludà als assistents agraint la presència i resposta de tots a la convocatòria. Tot seguit i, d'acord amb la carta de convocatòria, donà l'Assemblea per oberta.

     De l'Ordre del Dia, tal com preveuen els mateixos estatuts de l'associació, cal destacar els Projectes gestionats per CoViDeC al llarg de l'any 2002. Heus ací alguns dels qui foren presentats acompanyats pel muntatge de diapositives que facilità a tots/es els assistents el fer-se càrrec de la ubicació, objectius i cost de cada un d'ells

     En l'apartat de les informacions, destacà el testimoniatge que donaren Sor Maria Cruz Presidenta, Sor Inmaculada tresorera i el P. Mulet, sobre el viatge a Hondures del que tot just havien arribat. Cada un d'ells, des de la seva experiència i vivència personals, presentà el que l'havia suposat el viatge. Sor M. Cruz assenyalà els objectius del viatge així com els actes de la benedicció de la casa de La Ceiba. El P. Mulet va assenyalar, entre d'altres coses, el canvi que ha sofert Hondures en aquests darrers anys que ha fet que Hondures passés de ser un país tranquil i segur a un país de inseguretat i violència a on ja no es possible ni tan sols sortí sol. Qui assenyalà l'impacte viscut fou la tresorera donat que era la primera vegada que visitava Hondures.

     En finalitzar l'Assemblea, cadascú de nosaltres, possiblement, va emportar-se al cor algunes coses. Més enllà del que personalment cadascú vàrem prendre, sí que en van quedar paleses unes quantes i poder caldria destacar-ne només alguna d'elles:

Dels Projectes gestionats se'n desprèn que una persona sola pot fer molt poques coses però moltes persones juntes i unides pel mateix objectiu, ens fa capaces/cos de fer arribar i d'estendre gestos de fraternitat i de solidaritat cristiana i vicenciana arreu del món vers els més empobrits.

Val la pena que cadascú de nosaltres visquem ben "connectats/es" a la realitat de les persones i grups que ens envolten per poder descobrir qui ens pot ajudar a "ajudar" i oferir maneres concretes i eficaces de fer-ho.

La solidaritat neix al cor de cadascú quan obrim els ulls per mirar i reconèixer en l'altre a un germà que pateix i del qui ens sentim responsables d'alleugerir la seva situació de dolor i patiment i això tant si viu al costat nostre com a d'altres contextos geogràfics i culturals. Els cristians i els vicencians ho sabem i ho vivim amb convenciment des del text de Mateo 25 "Tot allò que feu a un d'aquests germans més petits, a mi m'ho feu".