La Fundació Cocorro, va ser creada en base a la Successió Testamentària
atorgada per la causant Dª Trinidad Navarro Barace, natural i veïna
d'Ansó, província d'Osca, la qual va establir com a única i universal
hereva de tots els seus bens i drets a la Fundació Cocorro, que va
ser declarada amb data de 15 de juliol de 1.972, pel Ministeri de
Governació, com a Institució de Beneficència.
Atenent a les normes estatutàries, reglamentàries i fundacionals,
la finalitat és de tipus benèfico-assistencial, conscients de la prestació
sanitària, humanitària i d'acollida, principalment als avis de les
localitats d'Ansó i comarca.
L'òrgan rector està format per una Junta de Patronat. Son membres
el Rvdo. mossèn d'Ansó que exerceix de President, l'Alcalde i el Jutge
de Pau de la localitat, la Superiora de la Comunitat de San Vicente
de Paul que regeix la residència i dos vocals, anomenats per la testadora-fundadora.
La Institució, té com a seu oficial una residència de la tercera edat
inaugurada el mes de juny de 1.987, que és el centre de totes les
activitats que desenvolupa la Fundació. El nombre d'avis que viuen
és de 40. Hi han sis Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül,
les quals estan integrades a la Fundació des de la seva constitució.
El criteri establert a l'hora d'acollir als avis, es regeix per la
situació familiar que presenten, tenint prioritat les persones que
es troben desateses o que per raons de salut precària necessiten una
atenció contínua.
La part econòmica que aporten els residents està en funció de la seva
pensió de jubilació o de la seva economia particular, essent
una referència el 80% de la quantitat que perceben, si bé cada cas
és estudiat minuciosament segons las seves possibilitats, no oblidant
mai les peticions per carències econòmiques.
Tots els ingressos nets procedents tant de les donacions, quotes de
residents, els ocasionats per la gestió i explotació del Patrimoni
de la Fundació són destinats íntegrament a la realització de les activitats
fundacionals exposades anteriorment.
En el supòsit d'extinció de la Fundació per qualsevol motiu justificat
que ho fes necessari, correspondria al Protectorat.
|